És el poble més oriental del terme del Montmell. S'hi accedeix per un camí que hi ha a l'esquerra pujant per la carretera que va de Sant Jaume dels Domenys a Aiguaviva, cap a la Talaia Mediterrània. El pintoresc poblet, de gairebé mil anys, està sobre un turó a 518 metres d'alçada. L'església i el nucli antic, amb vestigis gòtics, es troba dalt a la dreta, mentre que l'eixample "modern" s'estén a l'esquerra.

El lloc de Marmellar és documentat el 1023 entre les confrontacions del terme de Castellví de la Marca (terminum de Marmellare), mentre que el castell de Marmellar s’esmenta el 1041; se sap que l’església de Marmellar fou cedida l’any 1148 a l’abat Nicolau de la comunitat augustiniana de Sant Ruf d’Avinyó, però la temptativa no prosperà. El 1376 el castell de Marmellar era de Bertran de Gallifa i hi havia 15 focs. El 1377 l’església es tancà al culte i els serveis parroquials passaren a l’antiga sufragània del Pla de Manlleu. El castell de Marmellar formà part del lot que el rei Pere III va donar a Bernat de Fortià, germà de la reina Sibil·la, però tornà al patrimoni reial després de la mort del Cerimoniós. Més tard pertangué als Boixadors, als Savallà i a d’altres. Des del 1600 l’església de Marmellar fou sufragània de Sant Jaume dels Domenys.

Deshabitat des dels anys seixanta, actualment està en estat ruiïnós a causa dels actes vandàlics.